Bioctmablog

Podeu veure com seria Catalunya si creixés el nivell del mar

2012-01-03T03:12:00.000-08:00

L'amenaça del desglaç dels pols

2012-01-03T03:09:00.000-08:00

Els científics alerten de la pujada del nivell del mar per l'escalfament.

MARTA BAUSELLS

Barcelona (Diari ARA).

Onze anys després que s'establís el Protocol de Kyoto, els compromisos adquirits han servit de poc: les emissions de gasos d'efecte hivernacle segueixen creixent –el 2010 se'n va registrar un nou rècord– i l'escalfament global és una realitat ja indubtable que està fent créixer el nivell del mar.

Allen Bateman, professor titular del GITS, apunta la necessitat que hi haurà d'inversions en infrastructures si la tendència actual de crescuda continua: dics –tant al mar com en rius–, claveguerams –serien la primera infrastructura malmesa– o mesures com la reparació de les platges, "haurien de ser revaluats". En països en vies de desenvolupament això podria ser "catastròfic econòmicament i humanament", diu Bateman.

La contaminació del trànsit mata a la ciutat de Barcelona

2011-12-20T15:20:00.000-08:00

La font més important i tòxica de contaminació a la ciutat de Barcelona és el trànsit. Foto: Montserrat Escayola.

(Nació Digital) Un dia de trànsit elevat augmenta un 6% el nombre de morts diàries per sobre de la mitjana segons un estudi del CREAL i de l'IDAEA-CSIC.

Investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l'IDAEA-CSIC de Barcelona informen que la font més important i tòxica de contaminació a la ciutat de Barcelona és el trànsit. Utilitzant dades del 2003 al 2007, els resultats de l'estudi publicat a Environmental Health Perspectives , indiquen que un dia de trànsit elevat augmenta un 6% el nombre de morts diàries per sobre de la mitjana (o un augment del 8% per cada 10 micrograms de PM2.5 procedents del trànsit). Posteriorment ho és la pols que sorgeix de la construcció, els sulfats procedents del transport marítim i la indústria.

Aquest estudi analitza per primera vegada a Europa “l’impacte en la mortalitat de 26 substàncies químiques diferents de contaminació atmosfèrica” i mostra que "les partícules procedents del trànsit són més tòxiques que les que tenen un altre origen pel fet que hi ha més quantitat de partícules ultrafines i components químics de les mateixes" recalca el Dr. Jordi Sunyer, codirector del CREAL .

Un altre dels coordinadors de l'estudi, el Dr. Bart Ostro, afegeix que “la identificació dels components més tòxics de PM2.5, partícules en suspensió de la contaminació, pot ajudar a millorar l’eficàcia de les intervencions”. Afegeix que també "pot ajudar a les persones a determinar la millor manera de reduir la seva exposició". Per exemple, la identificació del trànsit com una important font de contaminació suggereix que la gent ha de minimitzar l'exposició durant les hores punta. Un últim avantatge de la identificació de les fonts més importants és que ens pot ajudar a comprendre els processos biològics reals pels quals la contaminació causa problemes de salut.
Cal afegir que els investigadors Xavier Querol i Aurelio Tobías de l’IDAEA-CSIC són co-coordinadors de l'estudi. Les partícules PM2.5 de fonts que s'han identificat principalment en l'estudi són el trànsit, la sal del mar, els nitrats, la indústria, la combustió de combustibles de petroli, minerals, sulfats, pols del camí.

Tant la Comissió Europea com l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA han indicat que la informació sobre les fonts d'emissió de les partícules fines més tòxiques ha de ser una prioritat de la recerca.

El futur d'aquesta recerca

El proper pas és el projecte MedPARTICLES, finançat per la Unió Europea, que aplica aquest mètode en alguns països mediterranis com França, Itàlia, Grècia i Espanya (Barcelona, Madrid i Huelva).

A més, atès que l'estudi de Barcelona utilitza un conjunt de dades relativament petites, és important replicar aquesta anàlisi amb més dades (és a dir, tenint en compte més anys) així com una anàlisi similar per altres ciutats d'altres països, determinar els productes químics de la barreja de les PM2.5 tòxiques i determinar quina part de la població és particularment susceptible a les fonts de contaminació.

Article de referència :

The Effects of Particulate Matter Sources on Daily Mortality: A Case-Crossover Study of Barcelona , Spain. Environmental Health Perspectives.

Els trasplantaments augmenten un 20% el 2011

2011-12-18T14:14:00.000-08:00

(Nació Digital) L'efectivitat en la donació d'òrgans s'ha demostrat any rere any.

Els trasplantaments a Catalunya han augmentat un 20% durant aquest 2011. Dels 829 realitzats de gener a novembre de 2011 a Catalunya, només 138 han estat de donants vius -131 de ronyó i 7 de fetge-. Per òrgans, s'ha detectat un augment del 26% dels trasplantaments de ronyó -534 trasplantaments, rècord absolut en un any natural-, del 19% dels de fetge (177 trasplantaments) i del 32% dels de cor (50 trasplantaments). Pel que fa als trasplantaments de pulmó -47 trasplantaments- i pàncrees -21 trasplantaments-, s'ha produït una disminució de l'activitat superior al 20% i al 9%, respectivament.Segons el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), l'OCATT, Pere Àngel Montserrat, "aquestes dades suposen un augment espectacular, ja que són les xifres més elevades dels darrers 27 anys".L'efectivitat en la donació d'òrgans s'ha demostrat any rere any a Catalunya, on el nombre de trasplantaments és superior al de qualsevol altra comunitat autònoma de l'Estat i on les taxes per milió d'habitants són les més elevades del món.En els primers onze mesos del 2011, la donació ha experimentat un increment del 21%, que representa un total de 224 donacions, mentre que les negatives a la donació han disminuït 6,5 punts i s'han situat en el 15%.Pel que fa a les llistes d'espera, el total de la llista de persones que esperen un trasplantament disminueix i, a finals de novembre de 2011, és de 1.277 pacients.El conseller de Salut, Boi Ruiz, respondrà trucades telefòniques diumenge a partir de les sis de la tarda a La Marató 2011, dedicada a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits. Tant el Departament de Salut com els professionals de l'OCATT han participat activament en la preparació del programa oferint assessorament, revisant el material i els textos, facilitant les gravacions de processos de donació i trasplantaments per a diversos reportatges i assistint als diferents programes que s'han dedicat a aquest tema.

La qualitat de l'aigua dels rius no millora

2011-12-17T01:12:00.000-08:00

El riu Ter al seu pas per Sant Quirze de Besora. Foto: Xavier Borràs

L'estat dels rius catalans no ha millorat aquest 2011 per primer cop en els últims anys, cosa que significa un estancament de la qualitat de l'aigua, vegetació, fauna i ribera. Així ho afirma l'informe RiusCat, elaborat per l'Associació Hàbitats, que, gràcies a 53 grups de voluntaris, ha analitzat 268 inspeccions a 13 conques hidrogràfiques. La conclusió principal és que l'acció de l'home és el factor més important per acabar determinant la qualitat dels rius. A les zones més poblades i amb més pressió agrícola, ramadera o industrial és on la qualitat de l'aigua és pitjor. Els investigadors creuen que si la qualitat no millora, no es compliran els objectius marcats per la Unió Europea (UE) pel 2015.

Segons l'estudi, basat en inspeccions a la primavera i a la tardor, tots els rius, excepte el Fluvià, tenen algun tram amb qualitat mediocre. El cabal del el 90% dels rius era l'habitual o superior a la primavera, però a la tardor el 56% dels rius tenia un cabal inferior, a causa principalment de l'allargament de l'estiu, ja que les primeres pluges de tardor no van arribar fins la segona quinzena d'octubre.Al voltant de tres quartes parts dels trams analitzats presentaven alteracions o estaven empobrits, i més del 80% dels marges i riberes estaven ocupats. En un 75% dels casos hi ha deixalles, percentatge que no es redueix tot i que són més aviat residus domèstics, en contra dels grans residus industrials o de grans dimensions que hi havia fa dècades. Una cinquena part dels trams tenen substàncies tòxiques o químiques emeses per agents externs, tot i que no són permanents.Analitzant el bosc de ribera, l'estudi conclou que només els 38% dels rius tenen una qualitat bona als dos marges. Un 15% tenen una qualitat dolenta als dos marges i un 21% té una qualitat mediocre. Un 62% dels rius tenen com a mínim un marge amb una qualitat mediocre o dolenta. La millora del bosc de ribera és molt lenta, mentre que la qualitat de l'aigua sí que pot millorar més ràpidament.Pel que fa a l'anàlisi químic de l'aigua, més del 90% dels rius presenta un PH de 7 o 8, o sigui bàsic, nivells que es consideren bons per rius que flueixen per zones calcàries. L'oxigen dissolt també té un bon nivell en un 70% dels rius.(Nació Digital). En canvi, la presència de nitrats és més preocupant. Un 75% dels rius tenen fins a 5 mil·ligrams per litre, però una quarta part presenten 20 mil·ligrams o més per litre, cosa que suposa un nivell perillós per embarassades o nadons. Tot i així, el límit legal marcat per la UE és de 50 mil·ligrams per litre. Les zones més afectades són les que tenen molta presència agrícola, ramadera o industrial, com el pla de Lleida, Osona, el Besòs, el riu Anoia i el curs baix del Llobregat.Per últim, la presència de macroinvertebrats, que és un bon indicatiu de la qualitat d'un riu, és bona o molt bona en un 48% dels rius a la primavera i un 39% a la tardor, també a causa de les poques pluges dels últims mesos. Però un perill relacionat amb aquests macroinvertebrats, és la presència d'espècies exòtiques invasores, com el musclo zebra, el cranc americà o el cranc senyal. També hi ha flora invasora.Una de les principals recomanacions és que el cabal ecològic dels rius és una de les millors mesures per garantir una qualitat mínima de l'aigua i el seu entorn.

Durban prorroga el Protocol de Kyoto per a alguns països

2011-12-11T10:38:00.000-08:00

(Naciódigital) Un nou tractat obligarà a reduir les emissions a tots els països a partir del 2020

La cimera del canvi climàtic de Durban s'ha tancat de matinada i després de tretze dies de negociacions amb un acord de mínims que inclou un segon període de compromís del Protocol de Kyoto per alguns països. L'acord significa que una part dels països desenvolupats hauran de reduir les seves emissions de gasos contaminants i aquest segon període entrarà en vigor de l'1 de gener del 2013 fins a finals del 2017. Així mateix, la cimera ha acordat que es negociarà perquè el 2015 s'hagi aprovat un protocol que limiti les emissions a tots els països a partir del 2020. Els Estats Units i la Xina s'han compromès per primera vegada a parlar de la reducció de gasos.

Després de tretze dies de negociacions, els 190 països que han assistit a la cimera del canvi climàtic de Durban, a Sud-àfrica, han acordat aquest diumenge a la matinada un paquet de mesures que a la llarga obligarà tots els països contaminants a prendre mesures jurídicament vinculants per frenar el ritme del canvi global.Es van acordar quatre punts principals, que són un segon període de compromís del Protocol de Kyoto per alguns països desenvolupats, el disseny d'un Fons Climàtic Verd i el compromís que el 2015 tots els països signin un acord que obligui a reduir les emissions a partir del 2020, així com un pla de treball per al proper any.D'acord amb el Protocol de Kyoto, la primera fase de reduccions d'emissions van del 2008 fins a finals de 2012 i el segon període de compromís es desenvoluparà del 1 gener 2013 fins a finals del 2017.

Un anticòs per a lluitar contra tots els tipus de grip A

2011-12-10T07:41:00.000-08:00

Ara.cat / Ciència

Un equip d’investigadors ha descobert un anticòs capaç de lluitar contra tots els subtipus de grip A. Actualment, el problema per a tractar la grip ocasionada per noves mutacions és que cada cop cal crear una vacuna nova i, per tant, reaccionar davant una possible epidèmia pot portar un cert temps. L’estudi es publica a Science i significa un primer pas per a aconseguir una vacuna global contra totes les variants del virus, indiquen els mateixos autors. Encara no l’han fet servir per a elaborar una vacuna, però serà el proper pas.

Lynn Margulis, In Memoriam

2011-12-08T16:18:00.000-08:00

Investigación y Ciencia 25/11/2011. Traducció al català de X. Garriga

Vaig tenir el plaer de poder compartir alguns moments amb ella en la meva estada a la UAB en el Departament de Genètica i Microbiologia durant el meu doctorat. A més d'una gran científica era una excel·lent comunicadora científica. Fins sempre Lynn.

Lynn Margulis va destacar pels seus treballs sobre l'origen i evolució de les cèl·lules, amb el plantejament de la «Teoria de l'endosimbiosi», segons la qual, l'origen de les primeres cèl·lules amb nucli hauria tingut lloc a partir de la fusió de bacteris primitius . Però encara va anar més enllà, i va proposar la «Teoria de la simbiogènesi», per explicar l'evolució general dels organismes gràcies a la cooperació i les relacions simbiòtiques. Aquestes representarien el motor principal de la creació de variació en l'evolució, més fins i tot que les mutacions per atzar, en contraposició amb el que plantegen les teories neodarwinistes. Margulis va ser a més una de les impulsores, al costat delquímic James Lovelock, de la «Teoria Gaia», que considera el planeta com un organisme complex on tot es troba interconnectat.

Vistes des de l’Estació Espacial Internacional

2011-12-08T16:10:00.001-08:00

Ara.cat /Ciència

Actualitzada el 19/09/2011 10:16

Així és com es veu la Terra des de l’Estació Espacial Internacional. Es tracta d’un video a partir d’un conjunt de fotografies registrades des de l’EEI durant la nit. El recorregut comença sobre l’oceà Pacífic, continua sobre Amèrica del Nord i del Sud fins a l’Antàrtida. Entre les ciutats que més o menys es poden apreciar en les imatges hi ha Vancouver, Victòria, Seattle, Portland, San Francisco o Los Àngeles. El conjunt de fotografies que s’han fet servir es pot trobar a: The Gateway To Astronaut Photography of Earth .

Quines nacions són més responsables del canvi climàtic?

2011-12-08T15:11:00.000-08:00

Durban: La cimera del clima. La urgència de trobar un nou protocol que substitueixi el de Kyoto.

'The Guardian' publica un mapa interactiu per visualitzar les emissions per països i que incorpora altres paràmetres a tenir en compte a l'hora de repartir responsabilitats i fer projeccions futures

REDACCIÓ

| Actualitzada el 08/12/2011 16:15

Ara.cat // Hi ha moltes maneres de mesurar les emissions mundials de carboni: pel total de cada nació o per les emissions per persona; per les emissions actuals o per les històriques; per la producció de gasos d'efecte hivernacle o pel consum de béns i serveis...

El diari britànic The Guardianpublica un mapa interactiu en el qual es poden veure les emissions per països i segons aquests diferents enfocaments. Segons el mateix diari, mostra la complexitat de repartir responsabilitats i posa en relleu el motiu de les tensions, els interessos i recels entre els negociadors.

Anticiclons més intensos per la contaminació

2011-12-06T06:57:00.001-08:00

ARA- Ciència. Al mar d’Aràbia els ciclons tropicals han augmentat els últims trenta anys en freqüència i en intensitat i han provocat danys sense precedents. Un estudi que avui publica Nature ho relaciona amb l’augment de la contaminació. En concret, amb els núvols negres que es produeixen amb la crema de biomassa i de combustibles fòssils. Estan formats per partícules d’aerosols que trenquen l’equilibri dels corrents.

Malgrat les altes temperatures, al mar d’Aràbia els ciclons o huracans són poc freqüents, i quan n’hi ha acostumen a tenir poca intensitat. Els autors de l’estudi han vist un canvi de tendència en comptabilitzar i analitzar un total de 20 ciclons en tres dècades. Els més forts, els últims 15 anys. Per exemple, el 1998 un cicló va causar 1.100 morts a l’oest de l’Índia. El 2007 l’huracà Gonu va causar grans pèrdues als Emirats Àrabs i a l’Iran.

Els bacteris i els antibiòtics

2011-10-06T10:39:00.000-07:00

Hola us deixo un enllaç per visualitzar un video que mostra de manera molt gràfica i entenedora el món dels bacteris i dels antibiòtics. Té la durada d'una classe....

http://youtu.be/njdY7q-IMkI

Bona recerca!

La capa d'ozó una protecció que es desfà

2011-09-25T15:07:00.000-07:00

(Grupo Promotor Santillana). L’ozó és un compost triatòmic de l’oxigen que, a l’atmosfera, es troba sobretot a l’estratosfera (90 %), mentre que un petit percentatge és a la troposfera (10 %). A la troposfera, l’ozó produeix hipotèrmia i altera el creixement dels vegetals, a més de ser letal en certes quantitats. En condicions normals, l’ozó que respirem és molt escàs en comparació amb altres gasos com el nitrogen, l’oxigen i l’argó, però quan els nivells de contaminació són elevats a la baixa atmosfera de les ciutats o àrees industrials, aquest gas figura com a part del molt tòxic smog oxidant o fotoquímic. A l’estratosfera, l’ozó es genera de forma natural i constitueix l’anomenada capa d’ozó o ozonosfera. Aquesta capa té un pes de 3.200 milions de tones i un gruix d’uns 40 km, i s’estén entre els 12 i els 50 km d’altitud; la concentració més gran es troba cap a uns 25 km de distància de la superfície terrestre. L’ozó presenta una proporció molt baixa a l’atmosfera, així que està caracteritzat per una gran fragilitat natural. A més a més, el seu equilibri depèn de l’activitat solar i d’alguns gasos que provenen de la Terra. La principal importància de la capa d’ozó és que aquest gas consumeix el 98 % de la radiació solar ultraviolada de tipus B, durant els seus processos de formació i dissociació. Aquesta propietat fa que quedi moderada l’arribada a la superfície terrestre de l’esmentada radiació, que ocasiona greus danys a les cèl·lules i al material genètic dels éssers vius. El problema que s’ha anat constatant des de l’inici de la dècada dels vuitanta és que la presència d’ozó a l’estratosfera es va reduint i presenta uns mínims alarmants, especialment sobre el continent antàrtic, on resta a només el 40 % del seu gruix durant els mesos de setembre i octubre, formant-se l’anomenat forat de la capa d’ozó. Aquest fenomen, que es dóna sobre les altes latituds de l’hemisferi sud, es produeix per un procés que comença sempre al mes d’agost, durant la nit polar, en absència de llum solar. En no haver-hi radiació, l’ozó es manté a uns nivells normals. D’altra banda, en aquesta capa atmosfèrica s’assoleixen unes temperatures molt baixes (fins a –95 ºC) durant l’hivern antàrtic, factor que comporta la formació de núvols de cristalls de gel. A més a més, es forma un remolí circular de vents que circulen a uns 400 km/h, anomenat vòrtex polar, dins del qual queden atrapats l’ozó, els núvols de gel i gasos contaminants com els clorofluorocarburs (CFC) emesos per les activitats humanes. Amb l’arribada del Sol al setembre i l’octubre, les molècules de CFC es dissocien i en queden lliures els àtoms de clor, els quals comencen a destruir l’ozó, ajudats pels núvols de gel. D’aquesta manera es forma el forat de la capa d’ozó. Al mes de novembre, s’activen els moviments dinàmics de les càlides masses d’aire equatorials, que s’endinsen al vòrtex, i el forat s’esvaeix. Al cercle polar àrtic no es dóna aquest fenomen amb la mateixa intensitat, per la inexistència del vòrtex polar de vents, a causa de la diferent distribució dels continents i els oceans respecte de l’hemisferi sud. S’hi produeix, doncs, una activitat atmosfèrica més gran i una temperatura de l’estratosfera més alta, que impedeixen la formació del vòrtex i la destrucció massiva de l’ozó.

El Mar d'Aral: l'acció humana transforma el medi

2011-09-25T12:32:00.000-07:00

(Grupo Promotor Santillana). El mar d’Aral és un llac endorreic, o mar interior, de l’Àsia Central, alimentat sobretot per les aportacions hídriques dels rius Amudarja i Syrdarja, i que constituïa fins a l’any 1960 la quarta massa d’aigües continentals més gran del món. En aquells temps ocupava una extensió de 66.000 km2 i emmagatzemava 1.000 km3 d’aigua, amb dotzenes de llacs menors i pantans en els seus deltes tributaris, amb una enorme varietat biològica, i 550.000 hectàrees de terres humides al seu voltant. La pesca hi era molt abundant, amb 40.000 tones de peixos capturades a l’any, i representava una activitat principal en l’economia de la zona. L’any 1960, l’URSS va decidir construir un canal que va desviar les aigües de l’Amudarja i el Syrdarja per tal de distribuir-les per una gran conca, per regar noves extensions de conreus, sobretot de cotó, però també d’arròs, cereals i melons. L’URSS pretenia convertir-se en un dels principals productors mundials de cotó, i ho va aconseguir: va passar de 4 milions d’hectàrees el 1960 a 7 milions d’hectàrees al cap de 20 anys, amb un increment de població dels 14 als 27 milions d’habitants. Amb aquest desenvolupament agrícola es va passar també a desviar les aigües dels afluents de tots dos rius per al seu aprofitament per regar les terres. No obstant això, les infraestructures de canalització obsoletes i de baixa qualitat comportaven unes pèrdues hídriques per evaporació i filtració que van suposar un desaprofitament d’un 70 % de l’aigua transvasada. La falta de recobriment dels canals i els deficients sistemes de drenatge van provocar una baixa eficiència en el reg traduïda en greus inundacions i salinitat dels sòls, que va afectar el 40% dels regadius. A més a més, les aigües superficials i freàtiques es van contaminar per l’abús de pesticides i adobs químics. Com a resultat de tot aquest procés, la superfície del mar d’Aral s’ha reduït en un 60 %, i el seu volum en un 80 % (consulteu article del blog del 17 de gener on hi ha una imatge al respecte). S’han convertit en deserts el 95 % dels pantans i terres humides, i s’han assecat més de 50 llacs dels deltes. Actualment, el llac ha quedat dividit en tres parts situades gairebé completament a Uzbekistan. La composició de les aigües que resten al mar impedeix que sobrevisqui la major part de la biodiversitat local que abans hi habitava. La desaparició del mar d’Aral constitueix un dels desastres ambientals més grans del planeta. La comunitat pesquera no pot desenvolupar la seva activitat, i les gents que abans vivien a la vora de les aigües, ara es troben a uns 70 km de distància de la riba del mar, pel seu retrocés. El vent aixeca cada any, del fons sec del mar, entre 15 i 75 tones de sorra i pols contaminats de pesticides que transporta ben lluny. El clima de la zona ha canviat a més continental, amb estius més breus i càlids, sense pluges, i hiverns més llargs i freds, sense neu. A més a més, les tempestes de pols s’han fet molt freqüents, tenen lloc més de noranta dies a l’any. La població pateix greus problemes de salut, ja que l’aigua potable és salina i està contaminada, a més de contenir elevats percentatges de metalls. Per aquests motius, malalties com l’anèmia, la bronquitis crònica, l’artritis i el càncer s’han incrementat notablement, així com la mortalitat infantil.

Científics catalans cerquen una vacuna contra la sida

2011-09-19T14:17:00.000-07:00

Nació Digital (Barcelona). Investigadors del projecte HIVACAT han aconseguit identificar fragments de proteïnes que en ratolins han demostrat ser efectives com a vacuna contra el VIH-sida. Ara començaran a provar-les amb altres animals.

El coordinador científic del projecte, Christian Brander, ha explicat que el procés és "lent" i que en uns dos anys podrien començar-se les primeres proves amb humans i en cinc o sis la vacuna podria ser ja una realitat.El director de l'Institut de Recerca de la Sida IrisCaixa, Bonaventura Clotet, ha subratllat el salt endavant que ha fet Catalunya en només cinc anys, un "avenç" que vindrà acompanyat de la celebració del "congrés mundial de la vacuna del VIH a Barcelona".

Ja hem fet 2 anys....

2011-09-12T10:44:00.000-07:00

Ja portem dos anys amb el nostre "Bioctmablog" i la veritat que la seva consulta ha passat ja les nostres fronteres.
Hem tingut: 915 visualitzacions des de l'Estat Espanyol, però 286 des dels Estats Units i 18 des del matiex Japó. Segueix en aques rànking Rússia amb 13, Suècia amb 7, Alemanya amb 5 i des de la Índia amb 4. Finalment Alemanya, Paisos Baixos i Eslovènia amb 3.
Qui deia que el nostre grup de contacte no és vist (i seguit) en el món!
Per tant, ara que comença el nou curs cal ser més actius que mai.....molts esperen el nostre comentari al Blog!
Bon inici de curs amics !!

Xavier Garriga (Col·legi Pare Manyanet-BCN, Catalunya, UE)

29 noms, una planta

2011-09-12T10:34:00.000-07:00

Al 1753 el naturalista suec Carles Linneo va publicar Species Pantarum, un llibre que recull la descripció de 6.000 espècies vegetals i que va constituir la base de la nomenclatura botànica moderna. Des de l'aparició d'aquesta magna obra la llista no ha deixat de crèixer fins superar el millió de noms, però tan sols uns 300.000 són espècies úniques. Quasi mig milió de les restants han resultat ser redundants.

El roure comú té 314 noms científics; la margarita 29, i la sequoia gegant, 18. Aquests són algunes de les repeticions identificades fins ara en el "Plant List", una base de dades creada al 2010 pel Reial Jardí Botànic de Missouri. "Passa el mateix que amb els humans. Tenim diferentes formes, tamanys i colors d'ulls, però tots som Homo sapiens (diu el botànic Bob Magill). Existeix una gran varietat dins de cada espècie".

Luna Shyr (National Geographic, Spain)

La cabra catalana

2011-05-19T15:28:00.000-07:00

La cabra catalana és una antiga raça de cabres pròpia de Catalunya, sobretot de les comarques pirinenques, que ja és documentada amb aquest nom al segle XIV. La competència que exerciren altres races va provocar que aquesta quasi s'extingís cap a mitjan segle XX, probablement quedant-ne les últimes cap a la zona de la Vall d'Aran; es va declarar espècie extinta l'any 2005. En el 2011 però, l'associació Slow Food Terres de Lleida va iniciar un procés de recuperació d'aquesta raça gràcies a un petit ramat localitzat a Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà.

I per consultar les imatges: http://www.youtube.com/watch?v=2_QU9rjBpWo

Guillem Palomares (1r BTX B)

El mar d'Aral...

2011-01-17T16:14:00.000-08:00

(Gentilesa de National Geographic). Vist des d'un satèl.lit, el mar d'Aral d'avui és un grup de taques verdes. I les cafès, beixos i blanques? Uns 8.400 quilòmetres quadrats de brutícia, pols i sal, desastre tòxic que dispersen tempestes de sorra i es vincula a problemes de salut locals i canvis climàtics. El 1960, era un mar interior de la mida d'Irlanda. Però la desviació irresponsable de rius (per a la irrigació, amb prou feines, de cotó i arròs en el desert d'Àsia Central) i l'evaporació l'han reduït en 90%.
Des de 2005, una presa finançada pel Banc Mundial ressuscita els peixos i la indústria pesquera de la part septentrional del llac. Per ajudar a recuperar la resta, diu Philip Micklin, professor emèrit de geografia a Western Michigan University, són crucials consens polític i diners per a enginyeria. Si aquestes condicions no existeixen per a 2020, tampoc molta d'aquesta aigua.

ICEBERGS A l'ANTÀRTIDA

2010-11-18T14:30:00.000-08:00

Xavier Domínguez (2n BTX B Pare Manyanet). Els icebergs a l'Antàrtida de vegades tenen ratlles, formades per les capes de neu que reaccionen a condicions diferents. Ratlles blaves sovint són creades quan una esquerda en el full de gel s'omple amb aigua líquida i no es congela tan ràpidament i queden bombolles en la forma. Els icebergs a l'Antàrtida de vegades tenen ratlles, formades per les capes de neu que reaccionen a condicions diferents. Ratlles blaves sovint són creades quan una esquerda en el full de gel s'omple amb aigua líquida i no es congela tan ràpidament i queden bombolles en la forma. Quan un iceberg es cau al mar, una capa d'aigua de mar, salada pot congelar del costat a sota. Si això està ric en algues, això pot formar una franja verda. Línies marrons, negres i grogues són causades pel sediment, recollits quan la làmina de gel mol el terreny en el descens cap al mar. A l'Antàrtida una onada congelada en l'acte.

L'aigua es va congelar l'instant, l'onada es va obrir camí en el gel. Això és el que està a l'Antàrtida. On el clima és el més fred en dècades.L'aigua congela a l'instant Això ve al contacte amb l'aire.La temperatura de l'aigua és ja alguns graus per sota de la congelació. Tan sols mireu com l'onada es va congelar en el xoc en l'aire!

Gràcies per les vostres col·laboracions al blog que cada cop són més interessants!

PICADES GLOBALITZADES

2010-11-02T16:03:00.000-07:00

Eva van den Berg (National Geographic).El mosquit tigre és aquest molest insecte de potes a ratlles que forma part de la nostra biodiversitat des del 2004. Originari del Sud-Est Asiàtic, va arribar a Europa l'any 1979, concretament d'Albània. Al 1991 es va introduir a Itàlia i després va arribar a Espanya, on es instal·lar a Catalunya i en algunes zones del País Valencià.

"L'espècie, eminentment urbana, s'està expandint amb una gran rapidesa, segons explica Roger Eritja, del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, un dels cincs centres de servei públic de control de mosquits que hi ha a Espanya. Encara que originariament es crien en les cavitats dels troncs dels arbres, avui han donat un salt adaptatiu i poden fer-ho en qualsevol tipus de contenidor d'aigua com gerres, bidons, plats o pneumàtics usats. Aquests últims són els que concretament han fet possible la seva àmplia dispersió." Els mosquits tigre piquen de dia i "són més difícils de combatre que les espècies autòctones perquè la majoria neixen en cases particulars, on són les propis ciutadans els qui han d'adoptar les mesures preventives principals", adverteix Roger Eritja.

Lamentablement, aquests mosquits poden ser vectors de malalties com la febre de chikuguya (a la ciutat italiana de Ravena es van detectar 160 casos al 2007, i 3 aquests any a Frejús, França) o el dengue (al 2010 s'han detectat casos a Niça i altres 11 encara estan pendents de ser confirmats).

Gràcies a l'aliment que li proporciona la sang d'una sola picada, la femella del mosquit tigre pot realitzar una posta de 80 ous, que seran adults després d'una setmana. D'aquests, la meitat seran femelles. Si totes elles tornen a picar, als set dies tindrem a casa 3200 nous ous. Cal ser prudents...atenció a l'amic tigre.

I per gentilesa de la nostra fidel seguidora del blog Carlota Calpe us faig arribar un video que posa imatge al texte (gràcies Carlota!). Un video que segur us deixarà sense....sang:

www.youtube.com/watch?v=7V_GBQclQfc&p=1A30163F0FD0253C&index=17&feature=BF

Insectes a la cuina

2010-09-26T01:56:00.000-07:00

La FAO està desenvolupant una política dirigida a promoure l'alimentació a base d'insectes en tot el món. Resulta que els grills, els escarabats i altres molts insectes són molt nutritius. Una ració de saltamartins, per exemple, conté la mateixa aportació de proteïnes que la carn picada. A més, els insectes poden criar-se de manera més barata i en un espai molt més reduït. Almenys un miler d'espècies ja forma part de la dieta humana: els australians aborígens masteguen formigues amb sabor a llimona.

Donat que la població mundial s'apropa als 7000 milions, la FAO considera que la cria d'insectes és un pas per assegurar la disponibilitat alimentària, un dels temes de la seva propera conferència sobre entomofàgia o ingesta d'insectes. Ara un dels principals reptes, segons l'entomatòleg Gene DeFoliart, és vèncer la resistència occidental.

Dades nutricionals d'una ració de 100 g:

Grills (calories: 122; grasses: 5,5 g; P: 185 mg; Fe: 10 mg; Ca: 76 mg; carbohidrats: 5,10 g; proteïnes: 12,9 g).

Saltamartins (calories: 153; grasses: 6,1 g; P: 238 mg; Fe: 5 mg; Ca: 35 mg; carbohidrats: 3,9 g; proteïnes: 20,6 g).

Formiga roja, ous (calories: 83; grasses: 3,2 g; P: 113 mg; Fe: 4 mg; Ca: 8 mg; carbohidrats: 6,5 g; proteïnes: 7 g).

Xinxe aquàtica gegant (calories: 62; grasses: 8,3 g; P: 226 mg; Fe: 14 mg; Ca: 44 mg; carbohidrats: 2,10 g; proteïnes: 19,8 g).

Després de tot això, tenir una mosca a la sopa podria ser una gentilesa del xef.

Comença un nou curs: benvinguts curs 2010-2011

2010-09-26T01:54:00.000-07:00

Comença un nou curs i el nostre blog continua sent una eina en les nostres assignatures de Biologia i CTMA. Benvinguts al nou curs i als nous reptes que ens plantejaran aquestes matèries. I el nostre blog vol ser-ne una ajuda. Benvinguts!!

Quan la ciència de primera línia es fa des de Catalunya

2010-07-02T07:30:00.000-07:00

1.- Quinze anys desxifrant el VIH.

Des de la seva creació, l'any 1995, l'Institut de Recerca IrsiCaixa s'ha consolidat com a centre de referència internacional en investigació sobre la SIDA. Els laboratoris d'Irsi Caixa estan ubicats a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Sota la direcció del doctor Bonaventura Clotet, més de 50 investigadors treballen per millorar els tractaments i amb il·lusió última de contribuir a eradicar l'epidèmia. El centre gestiona un pressupost anual de 6 milions d'euros, el 55% del qual prové de beques i ajuts a la recerca. En els seus quize anys d'història, IrsiCaixa ha mantingut una elevada producció científica i ha participat en estudis internacionals de primera línia.

2.- Quatre catalans en el cinquè informe sobre el canvi de clima.

Quatre investigadors de centres de recerca de Catalunya han estat seleccionats per participar en l'elaboració del cinquè informe d'avaluació del "Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi de Clima" (IPCC). El nou informe comptarà amb la participació de 831 experts internacionals (seleccionats entre més de 3000 candidats) i hauria d'estar acabat l'any 2014. Els investigadors de Catalunya són: Francisco Doblas-Reyes (Institut Català de Ciències del Clima), Marta Rivera (UAB), Joan Grimalt (CSIC) i Lluïsa Cabeza (UdLL).

L'evolució en imatges...

2010-06-27T14:35:00.000-07:00

Ara que estem quasi de vacances us proposo un vídeo del gran divulgador científic Carl Sagan. Aquest fa referència al tema de l'Evolució que treballarem a 2n de Batxillerat dins de Biologia. Un petit aperitiu per aquestes tardes caloroses d'estiu.

http://www.youtube.com/watch?v=vbaDkRdsOTc

Bon estiu i fins el setembre!!!

Dades sobre el canvi climàtic

2010-05-11T16:10:00.000-07:00

Aquí teniu una conferència força interessant de Al Gore que dona dades sobre l'abast del canvi climàtic. La mateixa xerrada la podeu visualitzar subtitulada en castellà. De visió obligada!

www.ted.com/talks/lang/eng/al_gore_warns_on_latest_climate_trends.html

www.ted.com/talks/al_gore_s_new_thinking_on_the_climate_crisis.html

UNA DADA A TENIR EN COMPTE....

2010-05-01T08:10:00.001-07:00

7800 milions

Aquest és el promig de litres d'aigua utilitzats

al dia per regar els camps de golf dels Estats Units.

"Golf to be or not to be"

AIGUA EXTRATERRESTRE

2010-05-01T07:58:00.000-07:00

Brad Scriber, National Geographic.

La Terra no és l'únic lloc del sistema solar que conté aigua.Els satèl·lits d'altres planetes poden ser encara més humits. Els guèisers de vapor de "Encélado", una lluna de Saturn, suggereixen que prop de la superfície existeix una font líquida, mentres que un oceà sota la capa gelada d'"Europa", una lluna de Júpiter, podria contenir més del doble d'aigua que el nostre planeta.

L'aigua existeix a la Terra perquè la nostra atmosfera impedeix que el líquid es dispersi flotant o es desintegri per efecte de la radiació solar. En altres llocs, com en els pols i en les latituds mitges de Mart, es troba principalment en forma de gel. Però en alguns, com a Titan, una lluna de Saturn on els dipòsits de líquid podrien ser 15 vegades més grans que els mars terrestres, és possible que l'amoníac i altres substàncies químiques facin baixar el punt de congelació i mantinguin els oceans salats.

Podem aprofitar alguna cosa d'aquesta aigua? Segons els científics, algun dia els viatgers de l'espai podrien beure el gel fos de la Lluna o convertir-lo en oxigen o en combustible per viatjar a Mart. Fins llavors, quant més sapiguem de com i on es conserva l'aigua, millor entendrem aquest recurs tan preciat a la Terra.

Com arribar a una illa i no morir en el intent

2010-01-23T09:10:00.000-08:00

RECERCA EN ACCIÓ (Jordi Serrallonga). En primer lloc, els arbres sense fulles –com els palo santo o els matazarnos– que li havien donat la impressió, en desembarcar, de ser vegetals morts per la radiació solar, era tot el contrari: eren vius! Són arbres que perden les fulles a l'estació seca amb l'objectiu d'estalviar energia; en canvi, a l'estació de les pluges, brolla el verd a les seves branques fins aleshores despullades. Això ho podem observar perfectament a la illa des de la qual sóc escrivint aquestes línies: Santa Cruz. Concretament, de camí cap a Bahía Tortuga.

El misteri dels cactus gegantins

Caminant en direcció a Tortuga Bay ens trobem amb uns cactus gegantins que semblen arbres: les opuntias. El seu tronc no és de fusta massissa, com seria la d'un pi o un roure, sinó que és una malla molt lleugera però que, com les bigues d'un alt gratacels, configura una estructura reticulada que és capaç d'aguantar molt de pes dalt d'una copa molt alta. La superfície d'aquest tronc, el que seria l'escorça, sembla aparentment un pi de la Mediterrània però només és una pel·lícula molt fina, com una mena de paper que utilitzen els habitants locals per a fer pantalles decoratives destinats als seus llums ornamentals. Però no hem d'oblidar un altre detall: el pal de les opuntias adultes (de 5 a 6 metres d'alçada) està lliure de punxes.

No m'apropo que em punxo...

De forma oposada, si al llarg de nostre camí ens fixem en els exemplars més joves, amb només unes decenes de centímetres d'alçada, veurem que tota la superfície del jove cactus està recobert d'unes punxes molt perilloses. Quina és la raó? A les zones més àrides de les illes Galápagos les tortugues gegants i les iguanes terrestres (fora de les marines, també tenim espècies d'iguanes terrestres endèmiques de les Galápagos) s'alimenten, entre d'altres coses, d'opuntias: els hi encanten no només les pales sinó també els seus suculents fruits.

Consegüentment, una manera que l'opuntia arribi a l'estat de maduresa és aconseguir sobreviure a l'atac repetit dels rèptils. Solució: defensar-se amb una densa bateria de pues, del contrari tota ella podria ser menjada. A mesura que la planta creix el tronc va mantenint una sèrie de punxes defensives per a limitar l'accés, i quan els fruits i les pales ja són a uns quants metres del sòl –fora de l'abast de les tortugues i les iguanes– aleshores és quan ja no fan falta punxes en el tronc: les tortugues i iguanes es conformen amb les pales i els fruits que cauen a terra.

Primers auxilis

Ara, quan acabi la redacció d'aquest missatge, precisament haig de cercar les meves pinces quirúrgiques dins de la farmaciola que sempre duc dins de la pesant motxilla: tinc que retirar les pues d'opuntia que s'ha clavat un dels meus expedicionaris en el braç mentre fotografiava un llangardaix de les laves. Desitgeu-nos èxit amb la "intervenció" i fins ben aviat

La història d'uns ocells que Darwin va ficar dins del mateix sac

2010-01-23T09:03:00.000-08:00

RECERCA EN ACCIÓ (Jordi Serrallonga). Els científics que avui treballem a les illes Galápagos encara utilitzem eines idèntiques a les que empraren els naturalistes noucentistes. Per exemple, la prospecció geològica del terreny, la identificació de plantes, l'observació pacient de la fauna, les anotacions en les nostres llibretes de camp, etc.

Però altres coses han canviat enormement gràcies a la tecnologia i els nous mètodes científics: Darwin desembarcava a les Galápagos sempre acompanyat de la seva escopeta. La manera d'estudiar noves espècies animals, potser fins aleshores desconegudes, era capturar-les i conservar-les mitjançant la taxidèrmia. Després eren enviades als Museus d'Història Natural i altres institucions científiques.

Escopetes per aplegar la col·lecció

Avui, els naturalistes ja no cacem animals a les Galápagos. Les nostres càmeres fotogràfiques, o la recollida de mostres (a partir d'animals que són capturats de forma no agressiva durant un moment puntual), han substituït les escopetes. Però el jove Darwin, que alhora era un gran aficionat per la cacera esportiva –més tard es penedí d'aquesta activitat tan arrelada entre les classes benestants britàniques–, sí va fer ús de les seves carabines per a reunir la col·lecció ornitològica de Galápagos (tot i que alguns dels ocells van ser capturats amb barrets i amb les mans degut a la confiança que mostren els animals de l'Arxipièlag).

El sac dels pinsans

Charles Robert Darwin, pel que fa a les aus de Galápagos, va dedicar especial atenció als sinsontes o cucuves. Són uns ocells capaços d'emetre una gran varietat de sons, alguns d'ells molt bells. En canvi, no va mostrar tant interés per uns petits ocells que reben el nom de pinsans. Els mascles són de color negre i les femelles tenen un plomatge més aviat gris. Els pots trobar per arreu de les Illes Galápagos: des de les laves i els manglars de la costa, passant per la zona de vegetació àrida fins arribar a les zones altes més humides. Però també comparteixen hàbitat amb els petits nuclis de població humana. Així, no es estrany que a la cafeteria dels petits aeroports de la illa de Baltra o de San Cristóbal els pinsans passegin per sobre les taules a la recerca de molles de pa, o restes de pastís. Envaeixen pacíficament els jardins particulars i privats, i fins i tot cometen la gosadia de posar-se sobre el cap de l'expedicionari.

Tots al mateix sac

A mesura que anava visitant diferents indrets de les illes Galápagos, Darwin capturava aquests pinsans i, pensant que es tractava de diferents varietats d'una mateixa espècie, els ficà a tots dins d'un mateix sac: el sac dels pinsans de Galápagos. Què va passar amb ells? La història és molt interessant però fins aquí puc escriure. Abans he d'explicar-vos moltes més coses que som descobrint a mesura que resseguim les petjades de Darwin a les Illes Encantades.

Anem a Mart!

2009-12-14T15:00:00.000-08:00

No voleu anar a un altre planeta del nostre sistema solar? Per exemple Mart? Si voleu tenir l'experiència de ser el primer astronauta català movent-se per Mart heu de viatjar a l'enllaç que us indico.

Bon viatge!!!
beamartian.jpl.nasa.gov/welcome

Simula una erupció volcànica!

2009-12-10T12:59:00.000-08:00

David Brusi (Departament de Ciències Ambientals. Centre GEOCAMB -Universitat de Girona-)

Recerca en acció.

Has pensat alguna vegada per què es formen els volcans, quina és la força interior del planeta Terra que provoca aquests fenòmens naturals. Les roques magmàtiques es formen a l’escorça de la Terra pel refredament delmagma. El magma és una mescla de sòlids (minerals i fragments de roques), líquids (silicats fosos) i gasos. Per què puja el magma a través de l’escorça? Com es formen les roques filonianes? Com es produeix una erupció volcànica? Com arriba la lava a la superfície del planeta? Amb un experiment molt senzill podrem esbrinar-ne les respostes.

L’experiment

Per realitzar l’activitat necessitareu els següents materials:

- Un recipient de vidre transparent d’un litre. Cal que es pugui posar al foc (un

vas de precipitats de pirex és el millor).

- Un parell d’espelmes de cera vermella.

- Uns 150 cm3 de sorra fina (de platja o de riu).

- Un litre d’aigua freda.

- Un aparell que permeti fondre la cera (es fon a uns 80oC). Una placa calefactora o una cuina convencional pot servir. A les cuines vitroceràmiques o d’inducció pot ser una mica més complicat.

Primer heu de tallar les espelmes a trossets petits i posar-los al fons del recipient de vidre. Per tal que l’experiment sigui més vistós cal que la cera sigui de color (vigileu perquè hi ha espelmes que només són de color en el seu exterior).

Tot seguit, escalfeu el recipient fins que la cera quedi fosa en el seu fons. Cal que formi una capa d’un parell de centímetres de gruix. Després, deixeu-la refredar fins que retorni a la temperatura ambient i solidifiqui adoptant la forma del fons del recipient de vidre. Ara ja podeu començar l’experiment. Per fer la simulació de l’ascens d’un magma a través de l’escorça de la Terra, feu el següent:

a) Cobriu la cera amb una capa d’aproximadament un centímetre de sorra fina.

b) Ompliu lentament el recipient amb aigua freda fins arribar a un parell de centímetres de la obertura. Utilitzeu una cullera per tal que l’aigua toqui primer en aquesta i després caigui cap al fons per no desfer la superfície de sorra que hem preparat.

c) Engegueu l’aparell calefactor i poseu el recipient que hem omplert d’aigua al foc perquè la cera s’escalfi i es pugui fondre a poc a poc. Al cap de pocs minuts veureu com la cera líquida comença a ascendir a través de la sorra i de l’aigua. Dins de l’aigua apareixerà un entramat de filonets de cera. Algun d’ells arribarà a la superfície de l’aigua i formarà un petit “volcà” del qual sorgiran “colades de lava”.

El fonament físic

L’experiment és una simulació del procés pel qual se solidifica un magma en contacte amb els materials més freds. En condicions naturals els magmes ascendeixen a través de l’escorça perquè la seva temperatura elevada (entre 700 i 1500 oC) fa que la seva densitat sigui més baixa que les roques sòlides que els envolten. L’alliberament dels gasos que contenen els magmes també faciliten el seu ascens i són la causa de l’explosivitat d’algunes erupcions volcàniques. És el mateix fenomen que fa que el gas contingut en un refresc carbònic o en el cava arrossegui el líquid cap a l’exterior quan destapem l’ampolla.

La cera és un material menys dens que la sorra i que l’aigua. Per tant, quan es fon pot ascendir a través del líquid. Les gotes i els filaments de cera fosa pugen a través del líquid i solidifiquen novament en contacte amb l’aigua freda o amb l’aire.

Els tubs i filaments de cera que solidifiquen dins l’aigua són l’equivalent de lesroques filonianes (o hipabisals). Es formen quan un magma solidifica dins d’esquerdes o conductes. El magma es refreda amb certa rapidesa en contacte amb les roques que conformen l’escorça terrestre més superficial. La cera que aconsegueix arribar a la superfície de l’aigua solidifica en contacte amb l’aire i la fredor de la superfície. La seva acumulació ens recorda el procés que origina alguns edificis volcànics. Els fluxos de cera líquida que es formen semblen les colades de lava que sorgeixen d’alguns volcans i recorren certes distàncies abans de solidificar.

En el límit de la vida

2009-12-05T08:00:00.000-08:00

(Hannah Bloch, National Geographic) Quan es tracta d'entorns hostils, pocs llocs es poden comparar amb el dessert d'Atacama, a Xile. És un dels territoris més àrids del planeta, sense cap més humitat que els 10 mm de pluja que rep cada any, per la qual cosa ningú hagués pensat que la regió del volcà Socompa, de 6000 metres d'alçada, pogués haver molta vida. De fet, la seva atmosfera pobre en oxigen i la intensa radiació ultraviolada recorden les condicions de Mart.

Però l'ecòleg especialitzat en microbiologia Steven Schmidt, becari del National Geographic, i el seu equip van descubrir recentment el bacteri situat a major alçada del mon, a prop del cim del volcà. No està clar com es desenvolupen els microbis en un terreny tan difícil. Però la troballa alimenta l'esperança dels científics que cerquen signes de vida a Mart. Aquí a la Terra, el bacteri podria ser una promesa biotecnològica, potser com a base per la fabricació de plaques solars per "la seva asombrosa capacitat per resistir el sol", diu Schmidt.

Una flor amb molt de missatge...

2009-11-29T03:38:00.000-08:00

A les selves tropicals d'Indonèsia, la flor de més de dos metres d'alçada d'Amorphosphallus titanum, anomenada "flor cadàver" despren una olor fètida que recorda molt a la carn podrida que atreu a escarbats carronyers per tal que afavoreixin la seva pol·linització. Al Jardí Botànic de Nova York, al 1937, va atreure una gran quantitat de visitants. Tot i les atencions extremes i els freqüents transplantaments a què va ser objecte, aquest exemplar no havia florit des de què el Jardí Botànic va adquirir el seu tubercle de 27 kg al 1932. Al 1937 el tubercle havia guanyat 24 kg de pes, i la seva floració va ser tota una notícia. Encara que al 1939 els botànics van fer brotar una espècie similar cap A. titanum ha tornat a florir des de llavors. Una espècie similar fa uns 10 anys es va aconseguir que florís a la ciutat de Mèxic. Algunes d'aquestes espècies poden florir cada.....25 anys!!! (Imatge gentilesa de National Geographic, desembre 2009)

Les roques es dissolen!

2009-11-29T03:29:00.000-08:00

Recordeu la pregunta del control final de CTMA?

Doncs aquí teniu un exemple. Al maig del 2008 en un terreny inclinat a Daisetta, un poble proper a Houston, es va convertir en un forat de quasi 200 metres de diàmetre i 75 metre de fondària que va tragar-se camions, arbres i edificis. La gent va quedar commocianada i els científics no s'ho podien creuere. L'aigua subterrània i superficial pot arribar a dissoldre els materials si aquests són especialment sensibles a la seva dissolució.(Imatge gentilesa del National Geographic, desembre 2009)

La col·lecció de minerals i roques... ara al Pare Manyanet!

2009-11-28T13:53:00.000-08:00

Hem donat l'impuls definitiu a la col·lecció de roques i minerals del Col·legi Pare Manyanet. A l'inici d'aquest primer trimestre els alumnes de 2n de Batxillerat van començar amb la feina d'ordenar i classificar part del material que estava en el laboratori. Els alumnes de 1r de Batxillerat han continuat l'impuls inicial classificant tot el material disponible que posseia l'escola però encara pendent d'ordenar. Hem tret, a més, a llum pública col·leccions històriques que antincs alumnes al llarg dels 40 anys d`història de l'escola havien elaborat dins de les diferentes matèries de les ciències naturals.

L'exposició la podreu trobar ben aviat als armaris de l'entarda als laboratoris. De moment hi ha la primera fase exposada. Us esperem!

Cent cinquanta anys de teoria de l'evolució

2009-11-28T02:35:00.000-08:00

(Vilaweb) En la llista de llibres que han canviat el món, hi té la presència assegurada 'L'origen de les espècies' (versió en pdf), de Charles Darwin (1809-1882). A l'obra de biologia probablement més important mai escrita, el naturalista anglès sostenia que els individus d'una mateixa espècie més ben adaptats al medi tenien més probabilitats de sobreviure-hi que no pas els menys adaptats. La primera edició es va publicar ara fa cent cinquanta anys, i les tesis que s'hi plantejaven van moure una gran polèmica, perquè implicava que l'ésser humà descendia d'un avantpassat llunyà. Darwin no va ser pas l'únic científic que a l'època va arribar a l'explicació de la selecció natural. L'aportació del naturalista gal·lès Alfred Russel Wallace (1823-1913) va ser fonamental perquè sortís a la llum la teoria amb què Darwin treballava des del 1837, i de fet tots dos autors van arribar a la mateixa conclusió després de llegir 'L'assaig sobre el principi de la població' de Thomas Malthus, una obra que els va il·luminar. Tot amb tot, l'obra d'ambdós tenia un punt de discrepància fonamental: Darwin negava l'origen supranatural de l'ésser humà i Wallace, en canvi, postulava un ésser superior com a responsable últim.

Charles Darwin ha estat doblement celebrat el 2009, perquè el 12 de febrer es van complir exactament dos-cents anys del seu naixement a Shrewsbury. La doble commemoració ha implicat moltíssimes activitats, que s'han reflectit a la xarxa amb nombrosos recursos divulgatius i educatius, com ara la web Evoluciona.org (de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i els dossiers especials de les universitats de les Illes Balears i de València.

Espinosa demana un "esforç final" als EUA i als països emergents per aconseguir un acord sobre el canvi climàtic

2009-11-23T09:44:00.000-08:00

(EUROPA PRESS, Diari AVUI). Espera que el pacte que surti de Copenhaguen inclogui xifres concretes.

La ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, ha reclamat aquest dilluns un "esforç final" als Estats Units i als països emergents com la Xina i l'Índia per aconseguir un "acord vinculant" de lluita contra el canvi climàtic en la cimera que se celebrarà a Copenhaguen del 7 al 18 de desembre. "Crec que queda poc temps però que encara hi ha possibilitats", ha assegurat la ministra.

Espinosa participa en una reunió extraordinària de ministres de Medi Ambient dels 27 l'objectiu del qual és "marcar el full de ruta de la UE" davant la negociació de Copenhaguen. A la trobada hi assistirà el negociador de l'ONU sobre el canvi climàtic, Yvo de Boer.

"Crec que el que hem de fer és demanar un esforç final a altres països perquè s'uneixin a Copenhaguen i definitivament puguem aconseguir un acord vinculant per tot el món". ha afirmat la ministra a l'entrada de la reunió.

Salgado ha remarcat que "les dificultats més importants" per aconseguir aquest acord són aconseguir finançament per ajudar els països menys desenvolupats a retallar les seves emissions i el paper dels EUA, que "no tenen mandat encara parlamentari per poder assumir una responsabilitat". Per la ministra espanyola, la UE ha de "buscar sortides" per als nord-americans i "fer de mediador per aconseguir l'acord final que tots volem".

Espinosa ha assegurat que la "Xina i l'Índia ja estan fent passos en aquesta direcció", però ha matisat que "cal valorar si el que s'està posant sobre la taula segueix la línia d'arribar als objectius tècnics que es persegueixen", és a dir, limitar l'augment de les temperatures a dos graus centígrads respecte a l'era preindustrial.

Per Espinosa, el pacte que surti de Copenhaguen ha d'incloure "xifres que estiguin vinculades a la reducció d'emissions al final d'un període determinat però també xifres de finançament per als països menys desenvolupats".

Tsunami, una imatge val més que mil paraules

2009-11-14T14:02:00.000-08:00

Aquí us penjo un enllaç que explica de manera gràfica tot allò que vàrem comentar el darrer dia a la classe de Ciències de la Terra. És un material de la BBC que tot i ser curt és molt colpidor. De visualització... obligada.

http://www.youtube.com/watch?v=M2NvNoqal6I

Les nostres enquestes....

2009-11-14T13:59:00.000-08:00

Qui diu que les nostres enquestes no tenen seguiment? Des de fa uns dies la cadena de supermercats Caprabo-Eroski fa un descompte de 5 cèntims a tots els seus clients que no agafen bosses de plàstic en la seva compra. La campanya contra les bosses està començant.

Coses que cal saber sobre la Grip A

2009-11-10T15:51:00.000-08:00

(Recerca en acció) Comparada amb la dels altres anys, la nova grip A s'encomana més, però és menys greu. L’investigador biomèdic Daniel Closa ens ha preparat un seguit d’informacions per tal d’entendre millor què es la Grip A i com pot afectar-nos.

La pandèmia del 2009

Com que el virus infecta amb força facilitat, cada any, quan les condicions són bones, té lloc l'epidèmia estacional de grip. En general no són gaire greus i acostumen a ser del mateix tipus de virus durant uns anys. De tota manera, cada deu o quinze anys apareix un virus nou, contra el que no tenim cap immunitat i que, per tant, s'escampa amb facilitat fins acabar per substituir l'anterior virus. La grip A que ha aparegut aquest any segurament substituirà les anteriors i ens acompanyarà uns anys, fins que n'aparegui la següent.

La grip A sembla que es va originar a Mèxic o als Estats Units. L'anàlisi del seu genoma indica que conté una barreja de dos virus de soques de grip porcina, d'una de grip aviar i d'una altra d'humà. Per això se sospita que algun animal va quedar infectat per varies soques alhora i dins algunes cèl·lules es van barrejar els virus (veieu la part final d'aquest article, La grip i els seus virus).

A la natura això passa amb poca freqüència, però en les condicions en que es manté el bestiar en alguns indrets, les infeccions creuades són molt més freqüents.

Els primers casos identificats del nou virus van tenir lloc als estats Units i a Mèxic, l'Abril d'aquest any. Va causar molta inquietud, perquè a Mèxic la mortalitat causada per aquesta nova forma de grip semblava molt alta. Al voltant del 15 % dels infectats. De tota manera, sembla que en aquell moment es van comptabilitzar pacients que tenien altres malalties. Tothom que es morís per alguna cosa relacionada amb els pulmons es considerava sospitós d'haver patit la grip A. Aquestes dades inicials van desencadenar, comprensiblement, una certa epidèmia de por.

La grip es va anar estenent a altres països fins que es va declarar l'estat de pandèmia el dia 11 de juny. Aquesta definició indicava que afectava la majoria de països del món, però no indica res sobre si és greu o no.

Per sort, les dades inicials de mortalitat no es van confirmar. Ara, que ja ha afectat l'hemisferi sud i que es disposa d'un nombre prou gran d'estudis, sabem que en realitat és més lleu que la grip que patíem fins ara. Sembla que, comparada amb la dels altres anys, la nova grip A s'encomana més, però és menys greu.

Símptomes i tractaments

Els símptomes de la nova grip A són pràcticament els mateixos que els de la grip estacional. Febre, mal de cap, cruiximent, mal de coll, mocs, mal als ulls i diarrea. Igual que en la grip normal, no tothom els té tots els símptomes. D'entrada el tractament també és el mateix. Repòs, beure molt líquids i algun fàrmac que tracti els símptomes com el dolor o la tos. Els antibiòtics no serveixen de res a no ser que també es tingui una altra infecció bacteriana. I, és clar, no sortir de casa per evitar contagiar més gent.

Naturalment, si es donessin febre molt alta o molt mantinguda, dificultats per respirar o altres indicadors de gravetat, cal informar al metge ràpidament.

Inicialment hi havia molta inquietud per la possible severitat, però ara que ja sabem que la malaltia no s'ha presentat en una forma greu, els antivirals s'han d'administrar únicament quan el metge ho consideri, ja que tenen importants efectes secundaris. La vacuna també caldria aplicar-la bàsicament als grups de risc.

Els grups de més risc de tenir complicacions per aquesta grip nova semblen ser les persones que ja patien alguna malaltia prèvia, les persones amb obesitat mòrbida, persones immunodeprimides i, en alguns casos, les dones embarassades ja que l'embaràs disminueix el sistema immunitari.

La forma de contagi és per contacte entre persones o amb les microgotes que deixem anar en tossir, i que estan plenes de virus. També per contacte indirecte. El virus pot resistir una estona a la pell de la mà i unes quantes hores a les superfícies d'objectes. Per això, si algú tus davant del pany d'una porta i una estona després toquem aquell pany, els virus ens passaran a la mà. Si després ens toquem la boca o el nas, el virus ens pot infectar.

La grip i els seus virus

La grip és una malaltia infecciosa, que afecta principalment les vies respiratòries i que està causada pel virus de la grip.

Hi ha tres gèneres de virus de la grip que s'han classificat com a virus de la grip A, B i C. El del tipus A afecta sobretot ocells, però pot infectar altres espècies, com els porcs o els humans. El B únicament afecta als humans i a les foques. El C és el menys freqüent i afecta als humans i als porcs.

El virus de la grip està format per una petita quantitat de material genètic (RNA) i unes poques proteïnes que l'envolten. De les proteïnes de la superfície n'hi ha una que s'anomena Hemaglutinina (H) que serveix per unir-se a les cèl·lules que infectarà. Una altra és la Neuraminidasa (N), que fa que el virus entri dins les cèl·lules infectades.

Cada virus té unes cent copies de la neuraminidasa i unes cinc-centes de l'hemaglutinina.

Hi ha diferents tipus d'hemaglutinines i de neuraminidases que s'han classificat amb un nombre. Coneixem 16 tipus d'hemaglutinines (H1, H2,... H16) i 9 (H1, H2,...H9) de neuraminidases, però no totes estan en els virus que afecten als humans.

Els virus s'anomenen amb la lletra corresponent al gènere seguit de les de les formes d'hemaglutinina i de neuraminidasa que el formin. Per això la grip de la que ara tant en parlem és A-H1N1, la grip aviar del 1997 era A-H5N1, la grip de Hong-Kong de l'any 1968 era A-H3N2, la grip asiàtica del 1958 era A-H2N2, i la grip espanyola de l'any 1918 era A-H1N1.

Finalment, a més del tipus, cal tenir en compte la soca concreta. Encara que la grip espanyola i la grip A actual siguin A-H1N1, es tracta de dues soques diferents. L'actual s'anomena S-OIV (per l'anglès Swine-Origin Influenza Virus o "virus de la grip d'origen porcí").

L'acord pel canvi climàtic, fins al 2010

2009-11-07T15:23:00.000-08:00

Acció de protesta de Greenpeace ahir a l'estàtua de Colom a Barcelona. Els ecologistes van voler fer la ironia d'indicar amb el dit de Colom que la culpa del canvi climàtic és als Estats Units. Molt petit, a l'esquerra, l'eslògan en català

(Diari AVUI) El nou protocol internacional de lluita contra el canvi climàtic no portarà el nom de Copenhaguen. Si no hi ha sorpreses d'última hora la comunitat internacional haurà d'esperar al 2010 -molt possiblement a la reunió convocada per l'ONU a Ciutat de Mèxic per a finals d'any- per concretar com serà el successor del Protocol de Kyoto. Anant molt bé, la conferència que se celebrarà el pròxim mes de desembre a la capital danesa servirà per aprovar un acord de principis, però no un protocol amb objectius i compromisos concrets, segons es desprèn de les valoracions finals de les principals delegacions de la reunió preparatòria celebrada des de dilluns al recinte de Fira Gran Via.

Després de cinc dies de converses els delegats dels Estats firmants del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC, en les sigles en anglès) tornen a casa amb una gran diversitat d'opinions.

Els representants dels països més pobres -especialment els africans- se senten defraudats i enganyats pels països rics. "És inacceptable que la reunió de Barcelona no hagi servit per avançar decididament en la retallada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels països rics, culpables reals del canvi climàtic", va explicar ahir Lumumba Di-Aping, representant del Sudan i un dels portaveus del G-77 + Xina. La delegada boliviana es lamentava que els països rics "han estat negociant uns documents coma per coma i paraula per paraula, però no per al benestar del món sinó per defensar els seus interessos econòmics".

La delegació de la Unió Europea començava ahir la seva última declaració oficial emfasitzant que "Copenhaguen ha de ser un pas endavant important per redirigir el desenvolupament de la humanitat". "Necessitem un acord ambiciós que permeti aturar el canvi climàtic i que afecti a tots els sectors", afirmava el ministre suec Anders Turesson com a portaveu de la Unió Europea. Tot seguit, els portaveus europeus reclamaven als Estats Units que concretin la seva proposta de reducció de les emissions i d'ajudes econòmiques. "A Copenhaguen necessitem tenir les xifres dels Estats Units", concretava Alicia Montalvo, cap de la delegació espanyola.

Yvo de Boer, secretari executiu de l'UNFCCC, s'esforçava per mantenir les esperances, però per primera vegada reconeixia públicament que a Copenhaguen no s'arribarà a un acord de compromisos concrets. Com a mínim, va indicar De Boer, la cimera de la capital danesa hauria de servir per aprovar els principis bàsics del futur protocol vinculant.

Jonathan Pershing, cap de la delegació dels Estats Units, va reiterar que el govern Obama està decidit a lluitar contra el canvi del clima però va reiterar que no podrà concretar xifres de reducció i ajudes financeres fins que el Senat aprovi la llei sobre canvi climàtic (potser a principis del 2010). A més, els Estats Units consideren imprescindible que el futur protocol inclogui compromisos -en la seva justa proporció- de tots els països del món i no només dels rics, va indicar Pershing.

Pregunta...ciència!

2009-11-03T14:53:00.000-08:00

No tot és informació... també podeu posar en pràctica el vostre coneixament sobre les ciències. Aquest és un joc que recorda al "tribial" però que us posarà a examen....

www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/experiment/070710-200-questions-so.jsp?page=2

Recula 600 milions d'anys!

2009-11-02T09:37:00.000-08:00

Aquest enllaç et permet fer el que sembla imposible: veure l'evolució continental del Planeta en pocs minuts. Serà de molta utilitat ara que els companys de CTMA começarem a treballar la tectònica de plaques. De visió obligada.

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/interactiu/20091204-recula-600-milio.jsp

Bosses de plàstic: un problema greu.

2009-10-25T09:54:00.000-07:00

Ara que s'obre la campanya a Catalunya sobre l'ús que se'n fa de les bosses de plàstic aquí teniu una presentació que aporta imatges i dades sobre la repercussió en el medi ambient i del que han fet o pensen fer alguns països, i dels seus resultats. Un vídeo de visualització obligada.
Aquí teniu l'enllaç:
(anglès) http://www.youtube.com/watch?v=Ci9PC8s-r2Q
(castellà) http://www.youtube.com/watch?v=VxwIoAC73PA

Clam contra el canvi climàtic

2009-10-25T04:44:00.000-07:00

(AVUI, Diumenge, 25 d'octubre del 2009). Ciutats de tot el món recorden la importància de mantenir les emissions de carboni per sota de les 350 parts per milió GIRONA. L'Òpera de Sydney va ser un dels escenaris en què es va formar el número símbol de la campanya. San Francisco, Venècia, Madrid i Girona són algunes de les ciutats d'arreu del món que ahir es van afegir al Dia Internacional d'Acció Climàtica i al clam per un planeta 350, és a dir, que mantingui els nivells de diòxid de carboni (CO₂) en l'atmosfera per sota de les 350 parts per milió (ppm). Actualment les emissions se situen en 390 ppm. L'emblemàtic 350 (el número més important del món, segons els ecologistes) es va formar en diferents escenaris, com ara el Parc de les Ribes del Ter de Girona. Altres indrets com l'Òpera de Sydney o les piràmides del Caire també van fer un clam a favor del 350. Més enllà de la simbologia, les accions també van servir per conscienciar la població sobre el canvi climàtic. A Girona es van exhibir innovacions per lluitar contra les emissions de CO₂ i el temut efecte hivernacle: vehicles elèctrics, cuines solars, il·luminació de baix consum o construcció de joguines amb material de rebuig."Aquests anys que vénen hem de baixar de la barrera de les 350 ppm i tornar a un escenari més segur", va afirmar el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo. I la lluita, segons Pardo, ha de començar a casa. No obstant, el regidor també va demanar un compromís polític que té una cita molt important al desembre a Copenhaguen.De moment, hi ha poques esperances perquè els representants dels govern de tot el món acordin un nou protocol que, fins i tot abans de la data límit del 2012, substitueixi el de Kyoto. Així ho va reconèixer ahir el mateix primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, que va explicar que les negociacions han anat "terriblement a poc a poc" i, si no s'acceleren, la firma d'un nou tractat fracassarà. Abans de la conferència sobre el clima a Copenhaguen, hi ha previstes dues reunions més d'alt nivell. En menys d'una setmana, els ministres d'Energia i Medi Ambient es reuniran a Barcelona i a mitjans de novembre visitaran la capital de Dinamarca, en un preludi de la cita del desembre.Pel que fa a la precimera de Barcelona, prevista del 2 al 6 de novembre, les entitats ecologistes escalfaran motor abans, el dissabte 31 d'octubre, amb una manifestació sota el lema El clima no està en venda.

Troben un gen clau en l'estudi del càncer de mama

2009-10-23T14:21:00.000-07:00

(Ojocientifico) Importantíssim avanç pel que fa a l'oncologia en el dia d'avui, concretament en relació amb el càncer de mama, un dels tipus de càncer més comuns en el sexe femení i alhora un dels que es porten més vides anualment.

El Dr Paul Edwards del Departament de Patologia de la Universitat de Cambridge i el seu equip d'investigadors a càrrec, han estat els protagonistes d'una de les troballes més significatius pel que fa al càncer de pit. Es tracta del gen NRG1, l'activitat incideix directament en el desenvolupament d'aquesta malaltia.

El gen té la funció d'actuar com un fre, inhibint el creixement de les cèl lules cancerígenes i prevenint així el desenvolupament de la malaltia. Tots naixem amb el gen NRG1 intacte, però en algunes persones aquest resulta danyat amb el temps, i al fer-se mal perd efectivitat, donant lloc a la dispersió del càncer.

Els investigadors van trobar el gen danyat en la meitat dels casos de càncer de mama estudiats, ia més es va trobar implicat en la meitat dels casos de càncer de pròstata i intestins, a més d'estar en un quart dels casos de càncer de bufeta .

Encara no se sap bé quin és el mecanisme que opera en el dany del gen, però amb una mica de recerca podrà aconseguir. Això seria un avanç fonamental al voltant de les investigacions relatives al càncer, potser el més important des dels 70's, quan es va descobrir el gen p53, primer supressor tumoral conegut per la medicina.

Europa vol retallar les emissions de CO2 al 95% al 2050

2009-10-23T13:58:00.000-07:00

(Ojocientifico.com) El paper d'Europa en relació amb els efectes del canvi climàtic és, indubtablement, substancial. Igualment, sent relatius (i una mica indulgents), cal reconèixer que la Unió Europea com a mínim fa esforços per a combatre'l, molt més que les altres tres grans olles d'emissions de CO2: Xina, Estats Units i l'Índia.

De fet, la Unió Europea planeja jugar les pròximes dècades de forma determinada i dirigida cap a un objectiu: reduir les emissions de CO2 entre 80% i 95% cap a l'any 2050, en un procés que demanarà que per aquí a deu anys les emissions estiguin reduïdes entre un 20% i un 30%.

"Aquest hauria de ser un missatge clar per al món", va dir Andreas Calgren, ministre de medi ambient suec, que espera que pugui arribar a un acord d'aquí a sis setmanes a la cimera de Copenhaguen. Però hi ha una condició: jugar en equip. La UE ha posat com a condició necessària i suficient per prendre mesures que els EUA, la Xina i l'Índia també es comprometin a reduir les seves emissions. En cas contrari, no hi ha tracte.

I és clar, què anem a esperar dels tres països més contaminants del món? El NO es va estampar a la cara de les nacions europees, davant la qual cosa països com Alemanya o Itàlia s'han mostrat reticents a comprometre a reduir les seves emissions.

El pla sona bé, és clar, i cal reconèixer a Europa els seus esforços per millorar el seu estat d'emissions. No obstant això, els grups ambientalistes encara no estan conformes amb els objectius plantejats, i des de Friends of the Earth, per exemple, proposen reduccions d'un 40% cap al 2020.

El Pacífic equatorial durant l’últim període glacial: una font o un reservori de carboni?

2009-10-21T07:57:00.000-07:00

(UB-Ciència) Els oceans tenen un paper fonamental en el cicle del carboni a tot el planeta: intercanvien carboni amb l’atmosfera i absorbeixen bona part del CO2 d’origen antropogènic. De la capacitat d’emmagatzematge de CO2 a l’oceà Pacífic equatorial durant el darrer període glacial en parla un article signat a la revista Nature per un equip internacional, en què participen els geòlegs Isabel Cacho i Leo Pena, membres del GRC Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB.
Més informació: http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=592&Itemid=41

Mostra de panells i visites guiades i teatralitzades amb motiu de l’Any Darwin

2009-10-20T06:39:00.000-07:00

(UB-Ciències) El contingut de l'activitat se centrarà en la figura de Charles Darwin i els seus descobriments, i en l’estat actual de les teories que va plantejar. Amb aquesta activitat es vol posar de manifest la vigència dels conceptes evolutius que va proposar. A més, durant la sessió, hi haurà la visita d’un personatge sorpresa que introduirà el debat entorn del creacionisme i l’evolucionisme amb la participació del públic assistent.
Públic:

Del 14 de setembre al 18 d’octubre, a l’Edifici Històric de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

Del 19 d’octubre al 27 de novembre, a la Facultat de Biologia de la UB (av. Diagonal, 645)
Contacte: ucc@ub.edu
Cal inscriure-s’hi prèviament.

La clau de l'èxit d’alguns dels bacteris més virulents

2009-10-20T06:33:00.000-07:00

(UB-Ciència) L’augment d’infeccions causades per bacteris multiresistents és un problema creixent de salut pública, sobretot en entorns hospitalaris, on la situació és greu. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han descobert l’estratègia que han adoptat els enterobacteris per facilitar la incorporació i la regulació de gens que els atorguen resistència i virulència. El treball, publicat a PLoS Genetics, obre la porta a la generació de nous fàrmacs que, en el futur, permeti de tractar infeccions causades per variants multiresistents de patògens com ara Escherichia coli, Salmonella o Shigella. Participen a l’estudi els catedràtics Antonio Juàrez del Departament de Microbiologia i de l’IBEC, i Miquel Pons del Departament de Química Orgànica i de l’IRB, entre altres experts.

Més informació: http://www.ub.edu/noticiesub/index2.php?option=com_content&task=view&id=592&Itemid=41

Una adreça d'allò més interessant

2009-10-19T09:59:00.000-07:00

Remenant per internet he pogut trobar una web força interessant sobre minerals que fan referència a Catalunya. La pàgina és força interactiva. Inclús permet disposar de tutorials per poder fer la vostra primera col·lecció. Hi ha fotografies a més de fòssils i videos. Bé seria una bona manera de poder estudiar tot allò que ens demanen els llibres sense passar per un gran museu. I a més ens pot donar idees per a treballar la nostra col·lecció "Pare Manyanet".

www.mineraltown.com (hi ha versió en català, anglès o castellà).

Benvinguts i benvingudes!!!

2009-10-17T16:15:00.000-07:00

Hem cret un nou canal de comunicació que anirà una mica més enllà de l'aula. Amb aquesta nova eina us proposo poder fer comentaris de noticies, proposar videos o imatges que puguin ser interessants en les matèries que treballem: Biologia i Ciències de la Terra. Col·locarem notícies, enllaços web, documents escrits i visuals que poden ser del vostre interès i dels quals podem treballar a classe. Ha nascut una nova eina interactiva. Fins i tot enquestes relacionades amb temes d'actualitat Biològica/Ecològica. Això no ha fet més que començar!