5 de desembre de 2015

SOS Amazones: la desforestació amenaça el pulmó del planeta


Una cinquena part dels boscos de l’Amazònia s’han perdut en 40 anys i la tala il·legal continua. CAROLA SOLÉ Ciutat de Mèxic 

El pulmó del món està desapareixent. Una cinquena part dels boscos de l’Amazones s’han perdut en les últimes quatre dècades i els cadàvers de la tala il·legal es compten per milers a la selva tropical més gran del món. Preservar aquesta biosfera llatinoamericana -que concentra un 75% de les plantes i un 40% dels mamífers del planeta-és des de fa anys una de les grans lluites mediambientals pendents i tindrà el seu espai en les discussions de la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic de París, la COP21. “Assegurar el futur de l’Amazònia és vital per al nostre futur i el de les pròximes generacions”, recorda Greenpeace. En els últims anys la biosfera amazònica ha perdut uns 5.000 quilòmetres quadrats de superfície a causa de la desforestació: l’equivalent a poc més del territori d’Israel.

El Brasil a la COP21
L’últim any la tala il·legal ha augmentat un 16%, cosa que ha elevat la superfície desforestada a 5.831 quilòmetres quadrats, segons dades del govern del Brasil. Tot i que són dades molt inferiors al rècord de 27.000 quilòmetres quadrats perduts el 2004, la tala il·legal continua posant els pèls de punta al món.
I és precisament al Brasil on s’ubica la major part del bosc tropical, el que està al centre de totes les mirades. La primera potència llatinoamericana ja va avançar, de cara a la COP21, que es compromet a eradicar la desforestació a una “taxa zero” de cara al 2030, a restaurar uns 12 milions d’hectàrees de selva devastades i a reduir les emissions de gasos contaminants per la tala d’arbres en un 37% cap al 2025, i espera així deixar de ser el setè emissor mundial de gasos d’efecte hivernacle. 
“El Brasil ha fet un gran esforç per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle sense comprometre el nostre desenvolupament econòmic i la nostra inclusió social”, va ressaltar la presidenta Dilma Rousseff a l’Assemblea General de l’ONU del setembre. 
Per a analistes com Carlos Rittl, secretari executiu de l’Observatori del Clima del Brasil, l’esforç governamental és positiu però poc ambiciós. “Les metes del govern signifiquen que haurem de conviure amb aquest crim ambiental molt de temps. El Brasil és l’únic país del món de renda mitjana que conviu amb una alta taxa de desforestació i amb molta il·legalitat”, explica l’expert.
La tala il·legal acostuma a proliferar prop de ciutats, carreteres i rius de l’Amazònia i es concentra, majoritàriament, a l’anomenat arc de desforestació, a l’est i sud-est del Brasil, i també a l’extrem nord-occidental de la selva, a la part corresponent a Colòmbia i l’Equador.
Tot i que l’àrea afectada ha variat poc, el perfil de la tala il·legal sí que ha anat canviant amb el temps: si fa uns anys era exclusivament per a la venda de fusta, ara la ramaderia extensiva és la causa d’un 80% de la desforestació de l’Amazones, segons l’organització ambientalista Fòrum Mundial per a la Naturalesa (WWF, per les seves sigles en anglès). L’agricultura i els camps de soja o l’explotació petroliera són també altres factors d’amenaça per a la selva i les seves comunitats indígenes.
L’organització ecologista WWF creu, de fet, que la preocupant situació és culpa de “la insaciable” demanda internacional de primeres matèries i explica, per exemple, com impacta el mercat de la carn de vedella brasilera a la desforestació de la selva. “Quan el real (la moneda del Brasil) es va devaluar, el preu de la carn de vedella en reals quasi es va duplicar, cosa que va crear un gran incentiu perquè els ramaders expandissin els seus terrenys” a l’Amazònia, assenyala l’organització. 
La poca demarcació per part del govern brasiler de terres indígenes, convertides en unitats de conservació que ajuden a protegir la selva, tampoc ha ajudat. Ni tampoc la falta de fiscalització a les lleis vigents, que ha permès que la Xina tingui diversos projectes de mineria a l’est de l’amazonia.
Solució natural al canvi climàtic
L’Amazones està cridada a tenir un “rol fonamental com a solució natural al problema del canvi climàtic, per la seva capacitat d’adaptació, resiliència i mitigació”, ha dit la WWF, ja que els boscos retenen CO 2.
La moratòria a nous projectes d’explotació de les terres, la protecció d’ecosistemes forestals i el disseny de mecanismes perquè els recursos procedents dels boscos no impliquin la seva destrucció ni la de les comunitats indígenes són algunes de les receptes que posa sobre la taula Greenpeace per atenuar la problemàtica. 
Tot i que l’Amèrica Llatina només emet entre un 7% i un 9% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del món, l’amenaça a la seva gran biodiversitat fa que cobri importància a la COP21. I el president de l’Equador, Rafael Correa, ja ha tocat un dels punts sensibles de la cimera. “Si no aconseguim acords vinculants, podria començar l’enterrament de la nostra civilització”, ha advertit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada