17 de desembre de 2011

La qualitat de l'aigua dels rius no millora

El riu Ter al seu pas per Sant Quirze de Besora. Foto: Xavier Borràs

L'estat dels rius catalans no ha millorat aquest 2011 per primer cop en els últims anys, cosa que significa un estancament de la qualitat de l'aigua, vegetació, fauna i ribera. Així ho afirma l'informe RiusCat, elaborat per l'Associació Hàbitats, que, gràcies a 53 grups de voluntaris, ha analitzat 268 inspeccions a 13 conques hidrogràfiques. La conclusió principal és que l'acció de l'home és el factor més important per acabar determinant la qualitat dels rius. A les zones més poblades i amb més pressió agrícola, ramadera o industrial és on la qualitat de l'aigua és pitjor. Els investigadors creuen que si la qualitat no millora, no es compliran els objectius marcats per la Unió Europea (UE) pel 2015.

Segons l'estudi, basat en inspeccions a la primavera i a la tardor, tots els rius, excepte el Fluvià, tenen algun tram amb qualitat mediocre. El cabal del el 90% dels rius era l'habitual o superior a la primavera, però a la tardor el 56% dels rius tenia un cabal inferior, a causa principalment de l'allargament de l'estiu, ja que les primeres pluges de tardor no van arribar fins la segona quinzena d'octubre.Al voltant de tres quartes parts dels trams analitzats presentaven alteracions o estaven empobrits, i més del 80% dels marges i riberes estaven ocupats. En un 75% dels casos hi ha deixalles, percentatge que no es redueix tot i que són més aviat residus domèstics, en contra dels grans residus industrials o de grans dimensions que hi havia fa dècades. Una cinquena part dels trams tenen substàncies tòxiques o químiques emeses per agents externs, tot i que no són permanents.Analitzant el bosc de ribera, l'estudi conclou que només els 38% dels rius tenen una qualitat bona als dos marges. Un 15% tenen una qualitat dolenta als dos marges i un 21% té una qualitat mediocre. Un 62% dels rius tenen com a mínim un marge amb una qualitat mediocre o dolenta. La millora del bosc de ribera és molt lenta, mentre que la qualitat de l'aigua sí que pot millorar més ràpidament.Pel que fa a l'anàlisi químic de l'aigua, més del 90% dels rius presenta un PH de 7 o 8, o sigui bàsic, nivells que es consideren bons per rius que flueixen per zones calcàries. L'oxigen dissolt també té un bon nivell en un 70% dels rius.(Nació Digital). En canvi, la presència de nitrats és més preocupant. Un 75% dels rius tenen fins a 5 mil·ligrams per litre, però una quarta part presenten 20 mil·ligrams o més per litre, cosa que suposa un nivell perillós per embarassades o nadons. Tot i així, el límit legal marcat per la UE és de 50 mil·ligrams per litre. Les zones més afectades són les que tenen molta presència agrícola, ramadera o industrial, com el pla de Lleida, Osona, el Besòs, el riu Anoia i el curs baix del Llobregat.Per últim, la presència de macroinvertebrats, que és un bon indicatiu de la qualitat d'un riu, és bona o molt bona en un 48% dels rius a la primavera i un 39% a la tardor, també a causa de les poques pluges dels últims mesos. Però un perill relacionat amb aquests macroinvertebrats, és la presència d'espècies exòtiques invasores, com el musclo zebra, el cranc americà o el cranc senyal. També hi ha flora invasora.Una de les principals recomanacions és que el cabal ecològic dels rius és una de les millors mesures per garantir una qualitat mínima de l'aigua i el seu entorn.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada