25 de setembre de 2011

La capa d'ozó una protecció que es desfà

(Grupo Promotor Santillana). L’ozó és un compost triatòmic de l’oxigen que, a l’atmosfera, es troba sobretot a l’estratosfera (90 %), mentre que un petit percentatge és a la troposfera (10 %). A la troposfera, l’ozó produeix hipotèrmia i altera el creixement dels vegetals, a més de ser letal en certes quantitats. En condicions normals, l’ozó que respirem és molt escàs en comparació amb altres gasos com el nitrogen, l’oxigen i l’argó, però quan els nivells de contaminació són elevats a la baixa atmosfera de les ciutats o àrees industrials, aquest gas figura com a part del molt tòxic smog oxidant o fotoquímic. A l’estratosfera, l’ozó es genera de forma natural i constitueix l’anomenada capa d’ozó o ozonosfera. Aquesta capa té un pes de 3.200 milions de tones i un gruix d’uns 40 km, i s’estén entre els 12 i els 50 km d’altitud; la concentració més gran es troba cap a uns 25 km de distància de la superfície terrestre. L’ozó presenta una proporció molt baixa a l’atmosfera, així que està caracteritzat per una gran fragilitat natural. A més a més, el seu equilibri depèn de l’activitat solar i d’alguns gasos que provenen de la Terra. La principal importància de la capa d’ozó és que aquest gas consumeix el 98 % de la radiació solar ultraviolada de tipus B, durant els seus processos de formació i dissociació. Aquesta propietat fa que quedi moderada l’arribada a la superfície terrestre de l’esmentada radiació, que ocasiona greus danys a les cèl·lules i al material genètic dels éssers vius. El problema que s’ha anat constatant des de l’inici de la dècada dels vuitanta és que la presència d’ozó a l’estratosfera es va reduint i presenta uns mínims alarmants, especialment sobre el continent antàrtic, on resta a només el 40 % del seu gruix durant els mesos de setembre i octubre, formant-se l’anomenat forat de la capa d’ozó. Aquest fenomen, que es dóna sobre les altes latituds de l’hemisferi sud, es produeix per un procés que comença sempre al mes d’agost, durant la nit polar, en absència de llum solar. En no haver-hi radiació, l’ozó es manté a uns nivells normals. D’altra banda, en aquesta capa atmosfèrica s’assoleixen unes temperatures molt baixes (fins a –95 ºC) durant l’hivern antàrtic, factor que comporta la formació de núvols de cristalls de gel. A més a més, es forma un remolí circular de vents que circulen a uns 400 km/h, anomenat vòrtex polar, dins del qual queden atrapats l’ozó, els núvols de gel i gasos contaminants com els clorofluorocarburs (CFC) emesos per les activitats humanes. Amb l’arribada del Sol al setembre i l’octubre, les molècules de CFC es dissocien i en queden lliures els àtoms de clor, els quals comencen a destruir l’ozó, ajudats pels núvols de gel. D’aquesta manera es forma el forat de la capa d’ozó. Al mes de novembre, s’activen els moviments dinàmics de les càlides masses d’aire equatorials, que s’endinsen al vòrtex, i el forat s’esvaeix. Al cercle polar àrtic no es dóna aquest fenomen amb la mateixa intensitat, per la inexistència del vòrtex polar de vents, a causa de la diferent distribució dels continents i els oceans respecte de l’hemisferi sud. S’hi produeix, doncs, una activitat atmosfèrica més gran i una temperatura de l’estratosfera més alta, que impedeixen la formació del vòrtex i la destrucció massiva de l’ozó.

3 comentaris:

  1. Les activitats humanes provoquen que a l'atmosfera baixa, degut a la contaminació originada per la industrialització de les ciutats, es produeixi un smog fotoquímic.
    Aquest smog, provoca el foradament de la capa d'ozó durant els mesos de setembre i octubre al pol sud, encara que el problema succeeixi a l'agost durant la nit polar, quan la radiació solar disminueix i l'ozó resta normal. La baixa temperatura forma els cristalls de gel, a més, es produeixen uns forts vents que atrapen l'ozó, els núvols de gel i els gasos contaminants de l'atmosfera produïts pels humans (com els clorofluorocarburs). El clor del CFC es dissocia i és aquest el que forada la capa d'ozó.
    Per tant, si no fos, per l'activitat humana que provoca que el nivell de gasos contaminants augmenti, el grau de clor en l'atmosfera no seria tan gran i no es produiria el foradament de la capa d'ozó.

    ResponElimina
  2. Atacant el nostre escut...

    L'ozó és un compost situat en gran part a l'estratosfera i també a la troposfera (tot i trobar-se en un percentatge molt menys elevat). És un compost escàs si el comparem amb altres com l'oxigen o el nitrogen però a les zones amb una forta contaminació com a grans zones industrials o a les ciutats aquest compost pot acabar sent tòxic.
    La capa d'ozó doncs, és una capa molt fina que trobem a l'estratosfera. És fràgil i es pot trencar amb facilitat.
    El seu equilibri natural depèn dels gasos que nosaltres emetem, i el nostre no és un model exemplar precisament...
    La seva funció és vital perquè atrapa un 98% de la radiació ultraviolada estalviant-nos molts problemes, però obviament, sí a causa de la contaminació anem agreujant la situació. Ja al llarg d'aquests 50 anys s'ha produit un forat que afecta a la zona de l'hemisferi sud i a tot el planeta en general, provocant un augment remarcable de les temperatures.
    Així docns, cal destacar la importància d'aquesta capa, perquè gràcies a ella sortim al carrer cada dia sense pensar en les radiacions solars... Però si continuem així, pot ser que al augmentar les temperatures els pols es desfacin, augmenti el nivell de l'aigua als mars i s'inundin les costes... Tu vols això pels que venen el teu darrere?
    NO ATAQUIS AL TEU PROPI ESCUT!

    ResponElimina
  3. L'ozó en contra del que es creu moltes vegades,en el seu estat natural, a la estratosfera, es molt beneficiós. Consumeix en quasi tota la totalitat la radiació solar ultraviolada de tipus B (que origina greus danys tant en les cèl·lules, com en el material genètic dels ésser vius ).
    Peró l'ozó, es converteix en nociu quan deixa de estar a la estratosfera per passar a la troposfera, deixant un buit en la nostre protecció i ajuntant-se amb els gasos contaminants. creant així un "forat en la capa d'ozó" . Tot això, ja des de els anys 80, està considerat un greu problema.

    ResponElimina